Fons Geli-Tomàs de Sarrià de Ter
El batlle de Palau Sardiaca lliura a Bernat Pagès, de Sant Miquel de Fluvià, la posesió d’un bosc situat al terme de Palau que li ha establert l’abat del monestir de Sant Miquel de Fluvià.
Reunits en un bosc d’alzines del terme de Palau Sardiaca situat a la serra d’Estanyet, al lloc anomenat [ ], Bernat Pagès, pagès del lloc de Sant Miquel de Fluvià, requereix a Bernat Albert, prevere servidor a l’ iglesia de Santa Eulàlia de Palau Sardiaca, que intervino en el acto com a sustituto del notario sotasignat, que llegeixi a Quirze Puig, batlle de Palau Sardiaca per Galceran Desbac, ardiaca de Besalú a la seu de Girona i senyor de la jurisdicció civil d ‘aquest lloc, un instrument públic escrit sobre pergamí i expedit el 5 de juliol de 1535 a Sant Miquel de Fluvià per An[toni] Savarrés, de la vila de Castelló, notari públic del comtat d’Empúries i d’aquest lloc per l ‘autoritat del comte, amb què Antoni Esparc (?), abat o comanador perpetu del monestir de Sant Miquel de Fluvià, va stablir a Bernat Pagès dues heretats radicades en aquest terme, una de les quals va pertànyer a en Santmiquel i l’altra , a en Cambra, i que es descriuen a l’inventari inclòs al seu pro[cés] d’execució. Yo, un cop llegit aquest instrument, Bernat Pagès insta el batlle que li lliuri la posesió del bosc en tant que pertinença del mas Cambra, que l’abat li va concedir en emfiteusi. El batlle, de manament de l’ardiaca, la hi lliura seguint el cerimonial acostumat i salvant els drets que hi corresponen a esta dignitat. El bosc té una cabuda aproximada de tres vessanes i afronta a oriente amb el camí que va del lloc de Sant Miquel de Fluvià al de Siurana, ia occidente, amb [—] d’en [±3]nell, segons conté el capbreu de l’abat del monestir de Sant Miquel de Fluvià que es va atorgar el 10 de mayo (?) de 1420.
Fons: Geli-Tomàs de Sarrià de Ter – Arxiu Històric de Girona