Acta de consagració del solar del monestir de Sant Miquel de Fluvià (26 de juliol de 1045) “Guifré, arquebisbe de la santa església de Narbona, i Oliba, bisbe d’Osona, a tots els que estan sota la seva obediència, que han estat santificats pel vessament de la sang de Jesucrist, que han estat purificats en la font de regeneració mitjançant l’Esperit Sant i que a tota la Hispània romanen al si de l’Església Catòlica, gràcia i pau, salut i benedicció. Estimats germans, fem saber a la vostra caritat que hem acudit al lloc escollit per Déu per a la glorificació i perquè hi sigui enaltit als ulls dels mortals el príncep dels exèrcits celestials, el gloriós arcàngel Miquel, lloc que es troba al comtat d’Empúries, a la vorera del riu Fluvià, i que considerant-lo digne de la més gran veneració, juntament amb Ponç, el molt il·lustre comte del territori esmentat, amb la concurrència d’una nombrosa multitud del poble, de totes les edats i d’ambdós sexes, hem decretat que l’esmentat lloc sigui destinat per sempre al culte diví, i per la potestat que ens ha estat conferida per Déu hem corroborat aquesta norma de privilegi. Establim, en efecte, i confirmem sota el poder del nom diví, aquesta norma d’immunitat: que dintre els termes del lloc esmentat, senyalats amb unes creus que hi ha clavades, ningú no intenti perseguir cap dels fidels, ni calumniar-lo, ni robar-lo, ni injuriar-lo. De manera que tots els qui s’estableixin dintre els termes esmentats se sentin lliures de qualsevol incursió hostil, confiats en la gràcia de Déu i que gaudeixin tranquils de l’ajuda de sant Miquel arcàngel, guardià, segons creiem, d’aquest lloc, i protector de totes les coses que s’hi facin. Qualsevol, però, que utilitzant la violència, esdevingui infractor d’aquesta disposició, que quedi excomunicat, que sigui privat de tota entrada a les esglésies, que romangui sotmès al vincle de l’anatema, mentre no satisfaci rigorosament aquest lloc i no miri d’esmenar justament tot el mal que hi hagi fet. Concedim també que aquest lloc sigui obert a tota persona penedida, de manera que qualsevol que tingui negada l’entrada a les altres
esglésies pugui entrar-hi lliurement per acomplir-hi els seus resos i per oir-hi els misteris sagrats. A més, a tots els qui ajudin i visitin l’esmentat lloc i li ofereixin quelcom dels seus béns, i contribueixin a les obres amb la seva ajuda els concedim d’ésser partícips de tots els beneficis del monestir de Cuixà, al qual pertany aquest lloc, com és sabut, i desitgem que assoleixin la felicitat amb l’increment de la benedicció divina i el patrocini del gloriós arcàngel sant Miquel. D’altra banda, aquells qui determinin donar els seus cossos perquè siguin sebollits en aquest lloc, en virtut del poder de lligar i deslligar que ens ha estat concedit per Déu, els absolem i demanem que participin de la felicitat eterna per intercessió de sant Miquel arcàngel, presentador de totes les ànimes dels fidels davant el tribunal diví, segons la nostra fe, i que, amb tots els esperits benaurats, siguin cohereus del repòs etern i de la llum perpètua, mitjançant l’ajut de Jesucrist, salvador benigne, que, juntament amb el Pare i l’Esperit Sant, viu i regna per sempre. Així, doncs, nosaltres, els autors d’aquesta disposició, conjuntament amb l’esmentat baró d’alta prudència, el molt noble comte Ponç, la confirmem amb les nostres mans i preguem que la confirmi també el bisbe, senyor Pere, en el bisbat del qual es troba el lloc de què tractem, i els altres bisbes a qui arribi a les mans.
Això ha estat fet l’any mil quaranta-cinc de l’encarnació, el dia vint-i-sis de juliol, l’any setzè del rei Enric. Guifré, bisbe de la santa seu primada de l’arquebisbe de Narbona, ho subscriu. Bernat, per la gràcia de Déu, bisbe de Coserans. Ponç, comte per la gràcia de Déu. Pere, bisbe. Gausfred, comte per la gràcia de Déu. Oliba, bisbe. Arnau, bisbe de Magalona. Froteri, bisbe de Nemaus. Berenguer, bisbe de la santa església d’Elna. Arnulf, per la gràcia de Déu, bisbe de la santa església de Roda.
Guifré, bisbe per la gràcia de Déu. Guillem, per la gràcia de Déu, bisbe d’Osona. Berenguer, per la gràcia de Déu, bisbe de Girona. Berenguer, bisbe de Barcelona.
Jo, Giralt, bisbe d’Òstia, per la gràcia de Déu, i legat de la seu apostòlica, després de llarg temps ho he vist, ho he autoritzat com ajustat als cànons i he corroborat l’escrit.”
Transcripció de l’acta de consagració del solar del monestir que va tenir lloc el 26 de juliol de l’any 1045.
Font: Enciclopèdia Catalunya Romànica