1806_10_11_007601

Original capbreu del molt ilustre senyor abat de Sant Pere de Galligans de Gerona dels alous y dominis directes del terme de Palauborrell

NOTARI]: Trias Pasqual, Pius Antoni [VOLUMEN I SOPORTE]: Foli. 46 f. + 1 documento soltado. Sentido enquadernació [DESCRIPTORES]: Capbreu / monestir de Sant Pere de Galligants, monestir de Sant Miquel de Fluvià / Palauborrell (Viladamat)

Cronología: 1806, octubre, 11 – 1807, octubre, 9

Observacions: Els alous i dominis directes corresponen al monestir de Sant Miquel Fluvià en aquell momento unidad al de Sant Pere de Galligants.

Fons: Arxiu Històric de Girona

1736_08_24_00036

Venda atorgada per Pere Clotes i Costa, pagès de SANT MIQUEL DE FLUVIÀ, i la seva esposa Jerònia Costa, a favor d’Antoni Martí, pagès del veïnat de la Móra de Viladasens, d’una peça de terra situada a Vilamalla, al lloc anomenat camí de Figueres, en part conreada d’oliveres i en part campa, de deu vessanes d’extensió. A orient, afronta amb l’honor del mas Llombart i amb l’honor de Felicià Noguer, de Segueró, que fou de na Ferrera del Pou, a migdia, amb l’honor d’en Jutge de la Font, a occident, amb la via pública que va a Figueres, i a cerç, amb l’honor d’en Noguera de la Plaça, de Vilamalla. Miquel Hospital, pagès, l’havia venuda a carta de gràcia a Bernat Costa, pagès de SANT MIQUEL DE FLUVIÀ Fluvià, primer marit de l’esmentada Jerònia, per 130 lliures (Pere Sala, notari de Vilamalla, 7 d’abril de 1621). Després, Bernat Costa la llegà a la seva esposa Jerònia (Vicenç Quintana, prevere i capellà, 8 de maig de 1622). Pere Clotes, àlies Costa, afegí 30 lliures a l’esmentat preu, que rebé Miquel Hospital (Pere Sala, notari, 8 de març de 1629). El dret de lluir-la pertanyia al comprador Antoni Martí, com a senyor útil i propietari del mas Hospital (compra per execució de l’Audiència Reial closa per Josep Gostar, notari de Besalú, 16 de juny de 1634). El preu és de 206 lliures, 6 sous i 7 diners (160 lliures pel preu i l’additament, 43 lliures, 6 sous i 7 diners pel foriscapi pagat per l’esmentat Pere a l’arxipreste de Vilabertran, i 3 lliures per les despeses notarials). En la venda se salva el dret de l’arxipreste de l’església de Santa Maria de Vilabertran. Segueix àpoca. Datació original: Actum est hoc in loco Sancti Michaelis de Fluviano die vigesima quarta mensis augusti anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo trigesimosexto. Notari: Joan Calder, habitant de Bàscara, notari públic per autoritat reial, regent de la notaria de SANT MIQUEL DE FLUVIÀ per Joan Fort, capellà major d’aquest lloc. Font: Biblioteca d eCatalunya – Europeana – Ajuntament de Girona

1733_11_21_00035

Conveni entre Antoni Martí, pagès del veïnat de la Móra de Viladasens, i Antoni Gifre, pagès de Camallera, amb la intervenció de Pere Batlle, de Llampaies, Andreu Pagès, de SANT MIQUEL DE FLUVIÀ , i Vicenç Moret, de Viladasens, tots pagesos i parents dels anteriors, per una gran possessió de terra situada al terme de Gaüses, anomenada puig Senglars. En Gifre defensava que la tenia en virtut de l’establiment dels administradors de la confraria de Nostra Senyora de Camallera i en Martí la considerava seva per successió d’I. Fàbrega, de Gaüses, senyor del mas Simó de l’esmentada parròquia, terra que fou d’aquest mas. Acorden que l’esmentat Gifre posseeixi la part de cerç que afronta, a orient, una part amb l’honor de l’esmentat Martí que fou d’en Masas de Gaüses i una altra amb la d’en Simó dita els Matals, en els termes posats pels esmentats Batlle, Moret i Pagès, a migdia, amb l’honor de l’esmentat Martí que resta a aquest i amb la d’en Masas de Sant Jordi, en els termes posats, a occident, una part amb l’honor d’en Masas i una altra amb la d’en Morer de Viladasens, i a cerç, amb l’honor de l’esmentat Gifre. Per aquesta terra, en la seva part d’orient, travessa el camí reial de Girona i comprèn una petita peça de terra que fou d’en Calvó de Camallera, que pertany a l’esmentat Martí com a possessor del mas Mir de Gaüses i a aquest, per compra (Joan Subirà, notari de Girona, 23 de febrer de 1548). Pacten que si mai algú pretenia la peça que restava de l’esmentat Martí i aquest la perdia, en Gifre li hauria de restituir la peça que fou d’en Calvó i en Masas. La part de migdia se la quedaria Antoni Martí. A orient, una part afronta amb la riera Remema, una altra amb la vinya d’en Castanyer, de Gaüses, una més amb l’honor d’en Martí, que fou de n’Andreu, de Gaüses, prop de la qual passa el camí reial de Girona, i encara una altra amb la vinya d’en Masas, de Sant Jordi, perquè rodeja aquesta vinya, a migdia, una part amb la vinya d’en Castanyer de sota el camí reial, una altra amb l’honor d’en Martí que fou de n’Eimeric de Baix, de Gaüses, i encara una més amb la vinya d’en Farro, de Sords, a occident, amb la vinya d’en Farro, una part amb l’honor d’en Vilella, de la Móra, una altra amb la vinya d’en Masas, de Sant Jordi, la qual rodeja, i una més amb en Gifre, sota i sobre el camí reial, i a cerç, una part amb en Morer, de Viladasens, una altra amb la vinya d’en Masas i encara una altra amb l’honor d’en Gifre. També se cedeixen mútuament els drets sobre la terra que resta en poder de l’altre i es renuncia a qualsevol causa o pretensió. Datació original: Actum in manso Marti dicte parrochie Villasinis vigesima prima novembris millesimo sexcentesimo trigesimo tertio. Notari: Francesc Calder, habitant de Bàscara, notari públic per tot el domini del rei.

Font: Biblioteca de Catalunya- Europeana – Ajuntament Girona.