Butlla del Papa Climent VIII, de promulgació de les noves Constitucions dels monestirs benedictins de Catalunya i Aragó, en la que s’encarrega a l’arquebisbe de Tarragona, al bisbe d’Urgell i al nunci de S.S. a Espanya, l’exacte compliment d’aquestes. Els monestirs de Sant Miquel de Cuixà, Santa Maria d’Arles, Sant Andreu de Sureda, Sant Martí de Canigó, Sant Pere de Camprodon, Sant Miquel de Fluvià i Santa Maria de Gerri se segreguen de les províncies de Narbona i Auch, per afegir-los a la Tarraconense.
Pergamí de la família Can Faras de Romanyà d’Empordà.
FAMÍLIA REIG- Antoni Riba, batlle de la casa o força de Palau Sardiaca convoca a pública subhasta per vendre la casa, hortell, olivet i erm que foren de Joan Garriga, del veïnat d’Estanyet, que són adjudicats a Pere Reig , páginas del mateix veïnat pel preu de vint lliures barceloneses. ACTUM: 27 de noviembre de 1581. NOTARI: Francesc Cartagena de Sant Miquel de Fluvià. LLENGUA: llatí.
Font: Can Faras, de Romanyà d’Empordà – Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà
Transcripció: Establiment emfitèutic atorgat per Joan Cella i de (…), donzell domiciliat a Girona, com a segrestador per autoritat reial dels fruits, rèdits i drets que l’abadia de SANT MIQUEL DE FLUVIÀ posseeix a Vilamalla, a favor de Joan Hospital, pagès de l’esmentat lloc, d’un pati erm que estava sense tenidors. A orient, afronta amb el camí que va a l’església, a migdia, amb la casa d’en Jutge, d’Ordis, a occident, amb el camí que va a Figueres, i a cerç. amb l’era d’en Casadamunt. Se salva el dret i domini directe de l’esmentada abadia i els seus succesors quant a terços, lluïsmes, foriscapis, ferms, fadigues, drets d’empara i retenció i altres drets de domini directe i un cens de 5 sous barcelonesos per Sant Miquel de maig. Joan cella reconeix que ha rebut un escut d’or d’entrada. Datació original: Actum est hoc Gerunde die octava mensis maii anno a nativotate Domini millesimo quingentesimo septuagesimo tertio. Notari: Gregori Codina, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari.
Font: Biblioteca de Catalunya – Europeana – Ajuntament de Girona.
Transcripció: 1571, desembre, 31. Ultramort Anna, esposa de Miquel Tomàs de Plaça, pagès d’Ultramort, amb consentiment i voluntat del seu marit, declara que Josep de Balaria, resident de la Cúria Romana i cambrer del monestir de Sant Miquel de Fluvià, i de Valentí Guillem, teixidor de draps de lli d’Ultramort, com a procurador substitut de Sebastià Biet, canonge de la seu de Girona, el qual representa el cambrer de Sant Miquel de Fluvià, posseeix una feixa de terra a Santa Coloma de Matella anomenada feixa Dayna, de tres vessanes d’extensió. A orient, afronta amb l’honor de Joan Cebrià, pagès d’Ultramort, amb la riera; a migdia, amb l’honor de Quirze Borràs, pagès del mateix lloc; a occident, amb l’honor que resta al declarant, i a cerç, amb el camí. Tenia aquesta feixa per revenda feta per Pere Rufí, notari difunt de la Pera, qui, al seu torn, la tenia per venda a carta de gràcia de Joan Tomàs, pagès d’Ultramort. La capbrevació es duu a terme d’acord amb la sentència de Galceran Nató, notari i jutge ordinari de Rupià, dictada el 14 de febrer de 1571 sobre la causa que enfrontava Valentí Guillem, com a procurador de l’esmentat cambrer, i la declarant. Presta una tasca.
Font: Arxiu Municipal de Girona Arxiu Municipal de Girona Fons Ajuntament de Girona Catàleg de pergamins . Registre específic: 794
Venda a favor d´Antoni Thomàs àlias Genoer, pagès de l´Armentera, d´una peça de terra, al paratge Ull de Borràs d´una vessana, al terme de l´Armentera per 15 lliures barceloneses, per part dels marmessors del prevere Rafel Borràs de Montiró. Salven el domini directe al monestir de Sant Miquel de Fluvià. Actum al lloc de l´Armentera el día 26 de mayo de 1570. Llatí.. Notari: no consta.
Font: Família Genover – Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà
Establiment en precari atorgat pel monestir de Sant Miquel de Fluvià a favor d´Antoni Thomàs àlias Genoer, pagès de l´Armentera, casat amb Margarida Genoera filla i hereua de Pere Genoer, d’un paller i part d ´una casa al´Armentera que abandona.Havia estat un hort i que afronta amb l´hospici del poble, amb una pensió anual de 108 denaris malgaresos o barcelonesos abonables el dia de Nadal. Actum a Castelló d´Empúries el día 13 de mayo del 1567. Llatí. Potari: Joan Carles, per autoritat apostòlica i reial i del comte d´Empúries, notari públic.
Font: Família Genover – Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà
Antoni Quintana, de Sant Miquel de Fluvià i rector de la iglesia de Sant Pere de Vilademàger, estableix a Pere Sarrador. Pagès de Rofes, del terme de la Llacuna, diferentes posesiones situades aprop de les cases de Guasch de la Rovira. S’acompanya un documento que amb data del 22/02/1522 en Gil Serrador del mateix terme confirma que poseeix unes terres i casos situades al terme de Rofes.
Font: Comunitat de Préveres de Vilafranca – Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
El batlle de Palau Sardiaca lliura a Bernat Pagès, de Sant Miquel de Fluvià, la posesió d’un bosc situat al terme de Palau que li ha establert l’abat del monestir de Sant Miquel de Fluvià.
Reunits en un bosc d’alzines del terme de Palau Sardiaca situat a la serra d’Estanyet, al lloc anomenat [ ], Bernat Pagès, pagès del lloc de Sant Miquel de Fluvià, requereix a Bernat Albert, prevere servidor a l’ iglesia de Santa Eulàlia de Palau Sardiaca, que intervino en el acto com a sustituto del notario sotasignat, que llegeixi a Quirze Puig, batlle de Palau Sardiaca per Galceran Desbac, ardiaca de Besalú a la seu de Girona i senyor de la jurisdicció civil d ‘aquest lloc, un instrument públic escrit sobre pergamí i expedit el 5 de juliol de 1535 a Sant Miquel de Fluvià per An[toni] Savarrés, de la vila de Castelló, notari públic del comtat d’Empúries i d’aquest lloc per l ‘autoritat del comte, amb què Antoni Esparc (?), abat o comanador perpetu del monestir de Sant Miquel de Fluvià, va stablir a Bernat Pagès dues heretats radicades en aquest terme, una de les quals va pertànyer a en Santmiquel i l’altra , a en Cambra, i que es descriuen a l’inventari inclòs al seu pro[cés] d’execució. Yo, un cop llegit aquest instrument, Bernat Pagès insta el batlle que li lliuri la posesió del bosc en tant que pertinença del mas Cambra, que l’abat li va concedir en emfiteusi. El batlle, de manament de l’ardiaca, la hi lliura seguint el cerimonial acostumat i salvant els drets que hi corresponen a esta dignitat. El bosc té una cabuda aproximada de tres vessanes i afronta a oriente amb el camí que va del lloc de Sant Miquel de Fluvià al de Siurana, ia occidente, amb [—] d’en [±3]nell, segons conté el capbreu de l’abat del monestir de Sant Miquel de Fluvià que es va atorgar el 10 de mayo (?) de 1420.
Fons: Geli-Tomàs de Sarrià de Ter – Arxiu Històric de Girona
Utilitzem cookies per oferir un millor servei i fer estadístiques de dades d'ús. Per a més detalls pots consultar la nostra Política de Cookies. AcceptarRefusar
Privacy & Cookies Policy
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these cookies, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may have an effect on your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
