Transcripció: 1621, abril, 7. Vilamalla. Venda a carta de gràcia atorgada per Miquel Hospital, pagès de Vilamalla, hereu i propietari de l’heretat anomenada de n’Hospital de Vilamalla, a favor de Bernat Costa, pagès de Sant Miquel de Fluvià, d’una peça de terra part plantada d’oliveres i part campa anomenada peça del camí de Figueres, situada al terme de Vilamalla, de deu vessanes d’extensió. A orient, afronta part amb l’honor del pubill Llombart i part amb la d’en Noguera, de Segueró, que fou de na Ferrera del Pou; a migdia, amb l’honor d’en Jutge de la Font; a occident, amb el camí que va de Vilamalla a Figueres, i a cerç, amb l’honor d’en Noguera de la Plaça, de Vilamalla. El preu és de 130 lliures barceloneses i se salva el dret i domini directe de l’arxiprestat de l’església col·legiata de Santa Maria de Vilabertran quant a terços, lluïsmes, foriscapis, fermes, fadigues, dret d’empara i altres drets de domini directe. Segueix àpoca. Actum est hoc Vilamalle die septima mensis aprilis anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo vigesimo primo.
Pere Sala, habitant de Vilamalla, batllia reial de Siurana, notari públic per autoritat reial per tot el
Principat de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya.

Font: Ajuntament de Girona.

Transcripció: Definició de comptes feta per Andreu Pagès, pagès, fill de Salvador Pagès, pagès de SANT MIQUEL DE FLUVIÀ, diòcesi de Girona, i de la seva esposa difunta Magdalena Pagès i Martí, amb consens i voluntat de Pere Moret, pagès de Viladasens, curador assignat per escoltar i definir els comptes esmentats amb el consentiment de Pere Guixeres, pagès de Borrassà, i la seva esposa Marianna Guixeres i Pagès, els seus parents, a favor de Guerau Martí, abans tutor i curador de l’atorgant, habitant del veïnat de la Móra de Viladasens, en la qual reconeix que ha rebut raó veritable dels comptes de l’administració de la seva cura i tutela. Datació original: Actum est hoc Villasinis in maso Marti de la Mora, die decima nona mensis septembris ano a nativitate Domini millesimo sexcentesimo secundo. Notari: Joan Faixat, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari públic de Girona.

Font: Biblioteca de Catalunya- Europeana – Ajuntament Girona.

Transcripció del pergamí: Venda atorgada per Vicenç Puig, pagès, fill i hereu de Roc Puig, pagès difunt del veïnat de la Móra de Viladasens, amb consell i voluntat de Pere Boïgues, àlies Coll, el seu sogre i procurador, i del seu avi matern Pere Miquelet, pagès de Parlavà, a favor de Joan Marcó, pagès de la Móra, d’una possessió de terra en part conreada, en part erma i en part boscosa, situada al lloc anomenat la coma i hort Ferran del mateix veïnat, de trenta vessanes d’extensió. A orient, una part afronta amb l’honor de Miquel Batlle, una altra amb la d’en Joer, de Llampaies, que està plantada de vinya, i una més amb l’honor del venedor mitjançant marge; a migdia i occident, amb l’honor d’en Vilella de la Móra, i a cerç, amb la riera anomenada Remema. Aquestes afrontacions comprenen una peça i una vinya que Joan Julià, sastre de Llampaies, tenia a rabassa morta. El preu és de 120 lliures barceloneses i se salva el dret i domini directe del monestir de Sant Miquel de Fluvià quant a terços, lluïsmes, foriscapis, fermes, fadigues, dret d’empara, retenció i altres drets, i els censos acostumats. Es ven per pagar 120 lliures que Maria Puig, àvia difunta del venedor, senyora útil del mas Puig, va deixar a Joana, la seva filla, i a Miquel Subirà, àlies Puig, ara àlies Peramon, de Navata, hereu universal de l’esmentada Joana (testament de 9 d’agost de 1573 en poder de Cristòfol Miquel, prevere i sagristà de Sant Vicenç de Viladasens, i sentència del jutge ordinari de Girona de 30 d’abril de 1587). Per aquesta raó, el preu es pagaria directament a l’esmentat Miquel Subirà. Segueix àpoca. Actum est hoc Gerunde die prima mensis maii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo nono.
Bernat Caselles, notari públic de Girona per autoritat reial, substitut de l’hereu de Jaume de Campllong.

Font: Ajuntament de Girona.

Transcripció: 1583, novembre, 13. Viladasens
Àpoca atorgada per Salvador Pagès, fill i hereu de Pere Pagès, pagès de Sant Miquel de Fluvià, i de la seva esposa Joana, difunts, a favor de Guerau Martí, pagès del veïnat de la Móra, parròquia de Viladasens, en la qual reconeix que ha rebut, en diversos pagaments, 240 lliures barceloneses del dot de Magdalena, esposa de l’atorgant i germana de Guerau. Actum in dicta parrochia de Villaasinorum decima tertia novembris millesimo quingentesimo octuagesimo tertio. Joan Miquel Savarrés, notari públic de Girona per autoritat reial, substitut del successor del difunt Jaume de Campllong, notari públic de Girona.

Font: Ajuntament de Girona

Transcripció: Definició atorgada per Magdalena, germana de Guerau Martí, pagès del veïnat de la Móra de Viladasens, amb consell i voluntat del seu futur marit Salvador Pagès, pagès, fill i hereu de Pere Pagès, pagès de SANT MIQUEL DE FLUVIÀ, i de la seva esposa Joana, difunts, a favor del seu germà, de tots els drets que tenia sobre l’heretat i llegítima paterna, materna i suplement i per les deixes i llegats o qualsevol altre dret que li competís sobre els béns dels seus pares. A canvi, reconeix que havia rebut 240 lliures barceloneses, vestits i joies personals, que constituí en dot al seu futur marit. Datació original: Actum est hoc Gerunde die vigesima septima mensis septembris anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo tertio. Notari: Joan Miquel Savarrés, notari públic de Girona per autoritat reial, substitut del successor del difunt Jaume de Campllong, notari públic.

Font: Biblioteca de Catalunya – Europeana – Ajuntament de Girona.

Transcripció: Establiment emfitèutic atorgat per Joan Cella i de (…), donzell domiciliat a Girona, com a segrestador per autoritat reial dels fruits, rèdits i drets que l’abadia de SANT MIQUEL DE FLUVIÀ posseeix a Vilamalla, a favor de Joan Hospital, pagès de l’esmentat lloc, d’un pati erm que estava sense tenidors. A orient, afronta amb el camí que va a l’església, a migdia, amb la casa d’en Jutge, d’Ordis, a occident, amb el camí que va a Figueres, i a cerç. amb l’era d’en Casadamunt. Se salva el dret i domini directe de l’esmentada abadia i els seus succesors quant a terços, lluïsmes, foriscapis, ferms, fadigues, drets d’empara i retenció i altres drets de domini directe i un cens de 5 sous barcelonesos per Sant Miquel de maig. Joan cella reconeix que ha rebut un escut d’or d’entrada. Datació original: Actum est hoc Gerunde die octava mensis maii anno a nativotate Domini millesimo quingentesimo septuagesimo tertio. Notari: Gregori Codina, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu del difunt Jaume de Campllong, notari.

Font: Biblioteca de Catalunya – Europeana – Ajuntament de Girona.

Transcripció: 1495, agost, 29. Girona. Venda de censal atorgada per Gabriel Portes, prevere beneficiat de l’església de Sant Feliu de Girona, a favor de Margarida, esposa de Martí Saló, teixidor de Flaçà. Li ven un censal de 29 sous i 2 diners barcelonesos i 20 lliures de preu que era part d’un altre que Pere Masó, Narcís Nadal, Jaume Guerau, Bernat Oliver i Martiriana, esposa de Miquel Lledó, de la parròquia de Pedrinyà, havien venut a Pere Galceran, de Flaçà, el 5 de desembre de 1430. Pertanyia al venedor per cessió de Caterina, vídua de Narcís Campolier, paraire de Flaçà, i del seu fill Carles Campolier, hereu universal de la seva mare (cessió de 1477 en poder de Gabriel Llobet, regent de la capellania de Sant Miquel de Fluvià i notari de Fluvià). Pertanyia a l’esmentada Caterina com a filla i hereva de Miquel Pons, teixidor de Flaçà, el qual el comprà a Pere Galceran el 28 d’agost de 1431. Segueix àpoca. Actum est hoc Gerunde die vicesima nona mensis augusti anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo nonagesimo quinto. Carles Cerdà, notari públic per autoritat reial, substitut del difunt Jaume de Campllong, notari públic.

Font: Ajuntament de Girona

Transcripció: Adscripció d’home propi de Guillem Adroer, fill del difunt Pere Adroer, difunt de la parròquia de Viladasens, a favor de la pabordia del mes de gener de la seu de Girona i de Guillem de Santvicenç, canonge, el seu paborde, atesa la seva entrada al mas de Canelles de la parròquia de Sant Julià de Corts per raó del seu matrimoni amb Bonanada de Canelles, senyora útil d’aquest mas. Havia estat redimit i absolt per Pere Celrà, paborde del monestir de SANT MIQUEL DE FLUVIÀ, segons instrument de 2 de març de 1370 clos pel notari Ramon de Peradalta. Datació original: Actum est hoc Gerunda vicesima secunda die iunii anno a nativitate Domini millesimo trecentesimo octuagesimo tercio. Notari: Ramon de Peradalta, notari públic per autoritat reial, substitut de Jaspert de Campllong, notari públic de la ciutat, batllia i vegueria de Girona.

Font: Biblioteca de Catalunya- Europeana – Ajuntament Girona